L'adreça es la seguent:http://erill.nirudia.com/.
una vegada alli, per deixar el vostre comentari, heu de clicar sobre la foto, i s'us apareixera l'opcio de deixar el vostre comentari.

Si el que voleu es deixar una fotografia, arribat a la pagina heu de clicar: administrar el vostre fotoblog. us demana nom:erill i contrassenya: 911981. acceptar. i us inderitza a la pagina de creacio, cliqueu sobre el recuadre que hi ha al costat de Pujar foto:sfoglia(m'apareix a mi, potser en catala i diu una altre cosa). Us apareixera el cervell del vostre computer, on podreu localitzar la fotografia que voleu enganxar. i res, li doneu un titol, el vostre comentari. i a soto de tot, eu de clicar publicar. i fet.

Vinga familia!

Comments

L'adreça es http://erill.nirudia.com, l'usuari:erill, i la contrasenya: 911981(la meva data de naixament).

A dopo! felicitats, lluisa, i Gerard.

Comments

Be, morus, que carai feu tan callats!??
Si que fot fred Marona, fa una setmana va nevar, i ara plou, i de tant en tan arriba el vent, que no es tant fort com el de Cadaques, pero deu ni do. Aixi que porte't els guants, el paraigues, i un bon abric.

Comments

el dilluns, jo em puc conectar al mati, aqui la biblioteca...
i si no ens tornem a parlar, quedem a les 11, a la catedral, i si feu tard a les 6 a la caritas.

Apa ciau!

Comments

Sugeriments, i coses a tenir en compte.

tren: tenim un tren a les 17.50 de roma ciampino, que arriba a bari centrale a les 7.50. i un altre a les 19.49 que arriba a les 8.00, arribats a bari, podrieu llogar un cotxe. la pagina internet on mirar els oraris de tren:http://reiseauskunft.bahn.de/bin/query.exe(escolliun un idioma, seleccioneu l'origen(ciampioni) i destinacio(bari centrale) i la data).

lloguer de cotxe: ciampino:http://car-rental.traveleurope.it/autonoleggio/italia/aeroporto-di-roma-ciampino/
bari centrale:http://www.enoleggioauto.it/Worldwide/TravelInfo/Italia/Bari/

*hi han mes companyies, us he indiacat la primera que he trobat. bucant: noleggio,auto,ciampino o noleggio, auto,bari centrale.

no he pogut, mirar encara l'orari de les esglesies, al mig dia ho faig. soposo, que al mati, en podriem trobar a la catedral, al mig dia tambe, o en una de les esglessies que hi hagi obertes, i a les 6 tenim la caritas.

Apa ciau!

Comments

Marona, on has apres aquest nou idioma?, i on las apres?
Aixi que heu llogat un cotxe... be, piano piano no us feu mal, que Roma queda un pelet lluny d'aqui Ostuni. Mireu be la ruta, a seguir. i si teniu algun dubte puc preguntar.
Si arribeu, a les 4 voldra dir, que... he preguntat, i diuen que hi han 500 km aprx, unes 5 hores. el millor que podeu fer es buscar un hole, de cami cap aqui. i ens trobem al mati, aqui Ostuni. a la bibloteca. es oberta de 8 a 1.30. si es fa tard, reobren a les 3.30...
pssssssss!la bibliteca es tencada el 25! be aleshores. trobem un altre lloc. Dins alguna esglesia...miro quines esglesies tenen obert el 25 al mati/mig dia. i tarda i us ho dic.

Jo no us puc trucar al mobil, per que no tinc un centim. Aixi que mireu de dir-me alguna cosa dema com a molt tard. ja que el cap de setmana las biblioteca es tencada.
Por si las moscas... el 25 a les 6h, seria a la caritas.

apa ciau!

Comments

Jo tinc lector CD/MP3, si podeu onorar-me amb una mostra de la vostra discografia, Isabel, Eli, Adria, mama, Montesserrat... el que tingue ,blues, soul, flamenco, rumba, tecnho, jazz, rock, tradicional, new age.... Agafeu un/s CD, i m'el empleneu, de Mp3, que n'entre'n mes. Us estare eternament agraits.

De la resta...havia pensat ampliar la llista, pero, sincerament, no em fa falta res, de primer, s'em va acudir, que tu papa, que no et canvies mai, emplenesis la teva motxilla de llibres. Pero tenint la bilioteca a qui Ostuni... amb algun en faig prou, per no perdre el costum de llegir en catala o castella, algun classic potser(que en italia antic, fatigo a llegir). Estic estudiant una mica d'historia universal, se teniu res interesant.

Moru, t'ho repeteixo, la maria, o el tate, camuflada, dins la bosa que envarques, dins uns mitjons, o envolicada en celonzan, i despres dins una ampolla de sabo... poca cosa.

Comments

Ara penso, que ja potser ho teniu tot organitzat, si es aixi dieum-ho aixi jo tambe m'organitzo, si es que em cal. Jo no em puc moure'm gaire, o si ho faig, no m'agradaria deixar la casa sola mes de dos dies seguits.

Comments

Be, he fet tard, pel que veig, i jo que ja m'estava planificant el nadal...

Es curios, el tema al cual em volia a costar/vos, salta i juga amb la vostra sorpresa, Adria Mar Heura Cristina i Martiria(o t'agrada mes que et digui Arnau?), de visitar-me.

El tema es el seguent: No em sento del tot orgullos de la meva forma de vida, per exemple, no crec que sigui una mala cosa reciclar, pero quan la faig, cio es, quan començo a buscar entre les escombraries, la vergonya la tinc per companya, per molt que cerqui d'acompanyar-me de la senyora dignitat.

El mateix, podria dir, quan algu em pregunta, aqui Ostuni, per on visc(qui sap que no treballo, i no tinc un centim)-et deuen ospitar, no? -no, visc sol en una casa abandonada, sense llum ni aigua... I esclar, hi ha una part de mi que se suma a la vergonya que sent el qui a preguntat... i l'altre part, que segueix la conversa, tota digna ella, ja ho reconeix tambe, que preferiria tenir llum i aigua, i unes finestres amples per on el fred no entres, pero de sentir vergonya, s'en esta ven lluny.

Perque, deia que aquest tema entra en joc, crec que es veu de lluny...
com puc mostrar-vos casa meva? potser em fa mal decepcionar-vos, o veure en les vostres cares la decepcio, la vergonya de tenir un fill o un germa, que viu, com visc jo. O potser no ho voleu veure, i em demareu, que faci unes vacances del isart eremita, i em reuneixi amb vosaltres, amb l'isart presentable.

Estic exagerant un pel, pero no tan.

Recordat'n mama, de quan vas venir a veure'm, per segona vegada a Londres, no volies quedar-te a la casa, que acavaba d'ocupar perque et feia por veure't en mig de cualsebol merder, que es com dir, que no volies veure, aquella realitat on potser em podia veure inmers.

Be... si veniu. moru, un parell de cullons, i m'onores amb una mica de maria o tate.

pero penseu-hi, mama i papa, si el que voleu es ampliar, la comunicacio, pregunteu-vos, si no es mes facil, començar, escrivent-me.

ciao!

Comments

I de la cesca i el pepitu, venvinguts, i pose-vos comodes. com si fosiu a casa vostra, feu i desfeu el que volgue, vull dir, opineu, critiqueu, crideu, rieu-vos del que calgui...

ciao

Comments

Be...aquest a estat, el raonament, que em va portar a decidir de viure sense un duro, fa uns anys, a Sevilla. I avui, a viure com un eremita. Amb la musica, i els llibres, com a unics companys.

Alguna vegada he dit que aixo, no es vida. Crec que seria millor dir, que no es la vida que vull, que sommio per mi, pero si que es vida, o al menys a estones, m'agrada, m'agrada com m'agradaba entrar en tots aquells paradissos artificials(tele, teatre, droga, luxe...). Si, a vegades, firmaria, esculliria, un bon lloc, allunyat, de tot, o un poc, per fer-mi una caseta, un ortet, un parell de plaques solars, bateries, i una gran biblioteca.Potser aquesta seria, la meva perdicio, ja que rodejat de llibres, no estaria mai sol, i podria viure, totes les pasions, alegries i penes, cio e, menjar per l'anima, atraves d'ells. O potser no, potser seran les ganes, de veure amb els propis ulls, allo que que he vist mentres llegia, que em faran sortir o entrar, fora, fora de mi o dins, i abandonar la soletat.

Perque us escric aixo a vull, be, primer, de tot, perque, aixi coneixeu, els motius, que em moven a viure, com visc...per si no els havia exposat amb claretat,abans.

I despres, per preguntar-me, si es licit, fer us de la caritat, per poder portar a terme, aquest tipus de vida. caritat, que avui en dia, es limita, a ben poca cosa, una dutxa la setmana, i un poc de menjar.

L'escusa... es mes comode, fer la dutxa(encara que sigui amb aigua freda), a la caritas, que a casa, on no disposo de dutxa. pero si d'un cubell i alguna olla per calent-hi l'aigua. l'altre escusa, podria treballar una vegada al mes, ja que l'unic, que necessito comprar, es la pasta, arros, oli, sal... i no em mancarien mes calers, pero no ho faig(aqui el motiu o l'escusa, per no treballar), perque no seria capas, de treballar tansols un dia, ja que si avui necessito, la pasta, dema sera un botella de vi, i dema passat, uns porrets, i l'altre, un piano, l'altre un cotxe, i l'altre fer la birra aqui al canto, o el cafe, cada 5 minuts, o un portatil... per poder esciure-us, i de pas conctar-me a inernet, per cercar, el que se que cercare quan estigui sol, debant un ordenador, un bon parell de... i al final, que cullons, traballem tots els dies, perque mira, del temps que em sobra, ja no se que fer-ne! perque, despres de fer-me la palla, o veure aquella peli, ja no se com estar sense fer res, amb mi mateix. Perque no em conec, i si intento fer-ho, no soporto on he arribat a parar...

Be...
Bon cap de setmana.

Comments

Aixi que si, alguna setmana, no he escrit res, no us preocupeu. Una de dos, o m'han blocat l'acces al blog, o no he posat els peus a la biblioteca en tota la setmana.

En el cas que algun dia, em bloquessin l'acces al blog, us seguire informats per correu.
Aixo em recorda, que he oblidat la meva adreça d'aqui Ostuni a casa. Mama, si tens l'adreça a ma, escriu-la si et plau.

Comments

Apa siau!

m'he deixat, la contrassenya(911981), i el Login(isart), que en algun moment us demanara...

Comments

Tinc una adreça, aqui a Ostuni, on, em podeu escriure. pa...los secretitos del alma, fotos(isabel)...i si us fa pal escriure, sempre ho podeu fer a ordenador, i imprimir despres la pagina. L'adreca, ara mateix, no la recordo, mes tard o un altre dia, us l'escric.

Comments

Les pastis, la anfetamina, l'extasis, si es mescla amb l'alcohol pot crear subnolencia, pero aixi a les discos, tots van amb la botella d'aigua, i en algunes fins i tot tenen les aixetes tancades perque la gent no s'oblidi de comprar-la. De totes maneres, bebent, no necessariament s'ha d'entrar en fase subnolencia.
Per exemple, jo mateix, en tres mesos, gairebe mai entrava en fase de subnolencia. En canvi, des de que arribo a Barcelona, gairebe sempre en algun moment de la nit, entro en aquesta fase. Per què, si bec igual o menys que a Granada? Potser, el fet de no haver-me de preocupar per on dormir, on deixar les coses, la mitxilla, la guitarra, els calers, em permetien conectar el pilot automatic i entrar en estat de somnolencia.

Despres d'any nou, fem cap a Argelaguer, per un parell o tres de mesos. Ja no haig de buscar-me la vida, tenim la mama. Deixo de beure entre setmana, per sentar-me 24 hores dabant l'ordenador, entre marcians i ties en pilotes, mentres em fumo la marihuana de l'Adria. I el cap de setmana, conecto el pilot automatic, de festa, i aixi els diumenges, deixo la realitat virtual per unes hores, mentres follo amb una mossa de carn i ossos.

I res, dit i fet, un parell de mesos mes tard, abans de que s'emenpassi la pantalla, retorno a barcelona, primer a casa la iaia i despres a la ocupa d'una amiga.
Tornem a buscar-nos la vida, tots els dies, entre glop i glop de cerveza, i aviat a caseta, fins al divendres, quan sortim de festa. Parlo en plural perque aquestes altures a les nits de festa gairebe sempre som dos, jo i el subnambul. Que mica en mica vaig anant arraconant, i juguem una estona cada d'un.
A nivells practics, a Barcelona no hi vaig mai a la menssa, anant a reciclar al mercat del barri una vegada la setmana en fem mes que sufucient. Podria comprar el menjar, que s'en compra(tot allo que no podem conseguir recliclant), pero perque deixar que es perdi tot aquell menjar, que si algu no pren, es perdra?

be... familia.
Bon cap de setmana.
caio!

Comments

Ara, a encendre el foc, i ha cuinar-me quelcom, una arros amb verdures i una amanida, amb salsa d'ammetlla. bon profit, i per cert, quina serie es la que us te enganxades ara?

apa ciao!

Comments

Erem a Novembre, i tan aviat es feia de nit, despres de 2 hores de colecta, retorn a la mensa, per sopar amb la "taja", i amb la panxa plena(un bon coixi), copmpraven un parell o tres de cartrons de vi, i davant del mateix bar de tots els dies, el bar Elvira, passavem la nit fins a la una o les dues.
S'em fa dificil recordar aquells moments, on la major part de dia, era sota els afectes del alcohol, o altres, pero penso que aquesta era mes o menys la rutina, de dilluns a divendres.
Com per la gran majoria del juvent d'avui en dia, eren l'espera del cap de setmana, perque si, vevia tot el dia, pero la festa, la diversio, era ben poca, situada en alguns moments d'inspiracio, on la meva anima prenia consiencia, dins aquest-deixar-me portar-, aquest amagar la timidesa rera l'alcohol, i prenia el coratge per desmontar aquesta farça.
El Divendres, la colecta, prenia importancia, les pastilles son cares tu, i a meseura que passava el temps, la dosis augmentava.
Durant tot el dia no feia res de nou, seguia la rutina d'entre setmana, fins a la nit, davant de l'Elvira, on les pastilles(em cau la baba), mescalades amb l'alcohol, em transformavem, i llavors amb la guitarra, esdevenia -tu pero pesadilla-.
fusilava els vianants, amb la guitarra, i el cante,- soy vuestra banda sonora-, els deia, i aixi de pas, inmers en aquesta orgia, feia colecta.
Veguda ja no en compravem mes, perque dins els bars o mes tard a la discoteca, feiem malabarismes amb les begudes de la gent, entre glop i glop.
I de cop i volta, ja no estava sol, sempre trobava un llavis oberts en qualsebol moment, que prenia i deixava, mes per cas que per desig.
Desig de anar mes enlla dels limits... i de sobretot, tocar l'anima de les persones, i lliberar la meva.
Recordo una nit, a la discoteca, un conegut s'em acosta i em diu, que vagi en compte amb -las ninyas-,(potser s'estaven engelosint los ninyos de grana?) llavors com a resposta, pujo a l'escenari, i em despullo, restant nu, ballant, fins que no vec els segurates, que estan per pujar a l'escenari.

I despres, els diumenges, sempre consolava alguna mossa, sota els llençols, al isart, timid, i porug. Pero el consol aviat es convertia en mal de cap, per variar, que sempre me vence la soledad, i me acaba liando con la primera que se me pone delante, por alquel entonces, la ultima.
Pero hi havia una cosa bona els diumenges, totes les tardes, en un centre social ocupat, si feia com un cavaret, un qui volia sortia a l'escenaria i feia allo que li venia de gust, cantar una canço, recitar un poema, fer una performens...
Jo aprofitava, per confesar-me, com podia, si trobava les paraules, elles tan lluires, la nit anterior. Mica en mica sortien.
Hi si mica en mica, m'en donava compte, que si volia, podia ser tan lliure, sense prendre res, i que mica en mica anava trobant el valor, per pensar en veu alta.
Al centre social, passat un temps, algu altre es va animar a confesar, a sortir danvant la gent, amb la ment en blanc, vomitar-ho tot.

La salut em va donar l'escusa, per fer retorn al calor de la llar, -no pot ser! acabare escupint el propi fetge-, pero no, potser no em calia abandonar el carrer, per deixar de beure, de prendre pastilles, perque havia pres conciencia, del valor que poc a poc crexia en mi.

Estavem dabant l'esglesia, al migdia, m'estava despedint de la gent, els companys festa, de feina, de siesta. Si, un d'aquests compnys de sista, un yonki, s'em va acostar i m'ho va fer veure, m'havia cansat de jugar, i tornava a casa, sota la proteccio de la familia.
Erem tots en cercle, i jo tenia ganes de dir-li que no en tenia cap culpa d'haver nascut al segur, dins una familia que m'ho havia donat tot sempre. Pero vaig callar, i m'en vaig anar.

caio!

Comments

Comments

com:vegut, fumat, enpastillat, enketaminat... A cadiz, enren els porrus i l'alcohol. pero casi mai, abans de tocar per les terrasses, sino despres, a la platja, o al botellon, de festa.
A Granada, eren les pastilles, i l'alcohol. L'alcohol era com l'aigua,
aixi que per tocar, sigui per plaer, que per buscar-me la vida, ho feia vegut o entonat. Soposo que aixo, sumat al fet que tocava 2 hores i no 5 minuts(quan tocava davant d'un restaurant, per despres pasar la gorra, les mateixes 4 cançons), influiren en el fet que de tant en tant, m'oblides de seguir els textos de les cançons i les comences a improvisar.

I a les nits, de festa, i els caps de setmana, les pastilles. Funcionava mes o menys aixi, la prenia, que era com emplenar el diposit de benzina, i apretar l'accelerador,ja se sap, si la moto no es encesa, es gripa. Per encendre el motor jo cridava la guitarra, i tots dos, cridavem llavors. I si en aquella epoca, acostumava a no pensar massa les coses abans de fer les, sota els afectes, de l'anfetamina, pensar i actuar eren sinonims.

El problema de les pastilles, es que no pots estar cada dia prenent-ne, encara que a vegades pots pensar... que per l'us que en fem de les neurones, no se si es millor, botar-les.
No es el meu cas, m'agradaria arribar a -gozar- de la miva llibertat en plenes facultats, cosa que en una ocasio(aixo es, sense us de drogues), vaig fer.

I no se que dir, perque la gitaneta no pateixi, el que es segur es que un dia em de morir, i podem fer-ho realitzats, o no. 1000 anys, si son per fer durar un suplici o una esperança de que aquest s'acavi, no valen la pena.
Jo encara espero, mentres vaig creant projectes, per fer allo que en un -ja- molts podem fer, potser el dia, que deixem d'esperar.

Ciao familia!

Comments

Be...on erem...amb la guitarra, la meva nova companya d'aventures, que em donara la ma, per llençar-me al vuit.
Som Garanada, a finals de septembre, i les terrases del restaurants son plenes tansols els caps de setmana, aixi que el meu nivell de vida, -desciende- fins a 10 o 15 eures al dia, aixi que tornem de nou al carrer, i al mengador de la caritas.
Tinc un nou company, a l'hora de buscar-me la vida. Ens situem en un dels carrers centric de la ciutat, i mentres jo toco la guitarra i canto, ell convens els vianants per que colavorin amb la causa, cosa que fa amb gran maestria.

Ja a Cadiz, em dono conte. La guitarra es converteix en un pont entre la gent i jo, el meu aparell socialitzable, si estem en un grup -yo estoy en la sombra- fins que no prenc la guitarra. S'obre la porta i entro jo. Es com sortir a la pissarra i despullar-me, una vega fet, tornar-me a vestir requereix el seu temps.
Pero hi ha alguna cosa que no va, no m'acabo de despullar del tot, o potser mostro una nuesa que no es la meva...m'en dona compte, quan toco amb altre gent, i sobretot a Granada, quan inicio a improvisar, llençant-me al vuit.
Per moments ja no interpreto cançons, sino que les visc i les creo en el moment, inmers en el present, confrotant una mirada o un sentiment, alie o propi.
Pero per desgracia aquets moements, son pocs, i la major part del temps continuo interpretant cançons, de mala manera a estones, perque m'estic estafant a mi mateix i als altres. No dic, que no estigui be, interpretar, avui en dia, m'agrada agafar una canço en anarme'n amb ella ben lluny, sobretot, si algu m'acompamnya en aquest viatge, pero primer de tot, m'agradaria aterrar, vuidar l'equipatge, enssenyar les cartes, perque aquest viatge, no sigui una fugida.

be...familia, bon cap de setmana.

Comments