al pass
Porque sin un duro?
per que els calers no fan la felicitat. Perque potser si aboandono tot allo que en realitat no em fa falta, que em roba el temps, que em te drogat, empanat, obssessionat, potser començo a mirar dins meu i responsablititzar-me de la meva felicitat, i no deixar-la en altres mans.
Be...aquest a estat, el raonament, que em va portar a decidir de viure sense un duro, fa uns anys, a Sevilla. I avui, a viure com un eremita. Amb la musica, i els llibres, com a unics companys.
Alguna vegada he dit que aixo, no es vida. Crec que seria millor dir, que no es la vida que vull, que sommio per mi, pero si que es vida, o al menys a estones, m'agrada, m'agrada com m'agradaba entrar en tots aquells paradissos artificials(tele, teatre, droga, luxe...). Si, a vegades, firmaria, esculliria, un bon lloc, allunyat, de tot, o un poc, per fer-mi una caseta, un ortet, un parell de plaques solars, bateries, i una gran biblioteca.Potser aquesta seria, la meva perdicio, ja que rodejat de llibres, no estaria mai sol, i podria viure, totes les pasions, alegries i penes, cio e, menjar per l'anima, atraves d'ells. O potser no, potser seran les ganes, de veure amb els propis ulls, allo que que he vist mentres llegia, que em faran sortir o entrar, fora, fora de mi o dins, i abandonar la soletat.
Perque us escric aixo a vull, be, primer, de tot, perque, aixi coneixeu, els motius, que em moven a viure, com visc...per si no els havia exposat amb claretat,abans.
I despres, per preguntar-me, si es licit, fer us de la caritat, per poder portar a terme, aquest tipus de vida. caritat, que avui en dia, es limita, a ben poca cosa, una dutxa la setmana, i un poc de menjar.
L'escusa... es mes comode, fer la dutxa(encara que sigui amb aigua freda), a la caritas, que a casa, on no disposo de dutxa. pero si d'un cubell i alguna olla per calent-hi l'aigua. l'altre escusa, podria treballar una vegada al mes, ja que l'unic, que necessito comprar, es la pasta, arros, oli, sal... i no em mancarien mes calers, pero no ho faig(aqui el motiu o l'escusa, per no treballar), perque no seria capas, de treballar tansols un dia, ja que si avui necessito, la pasta, dema sera un botella de vi, i dema passat, uns porrets, i l'altre, un piano, l'altre un cotxe, i l'altre fer la birra aqui al canto, o el cafe, cada 5 minuts, o un portatil... per poder esciure-us, i de pas conctar-me a inernet, per cercar, el que se que cercare quan estigui sol, debant un ordenador, un bon parell de... i al final, que cullons, traballem tots els dies, perque mira, del temps que em sobra, ja no se que fer-ne! perque, despres de fer-me la palla, o veure aquella peli, ja no se com estar sense fer res, amb mi mateix. Perque no em conec, i si intento fer-ho, no soporto on he arribat a parar...
Be...
Bon cap de setmana.
Meneame
del.icio.us
Hola Isart,
m'alegro de llegir-te i sentir-te a prop, fa un moment que has escrit això, no?
Parlant l'altre dia amb el Paquito i la Cesca del teu blog, els hi vaig dir que els hi passaría, però abans et volia demanar-te permís, per si li puc enviar també el Joanet i el Karqui. Bé, espero que em diguis algo. Jo crec que els hi agradarà saber de tu, et coneixent des de petit i t'aprecien, estaran contents.
D'altre banda, queda en peu lo de diumenge, t'envio fotos de la treobada familiar.
Vinga, que passis molt bon cap de setmana i, no passis fred. Ahir el tmps televisio deia que havia nebat per la zona on estàs tu, és veritat?
Una abraçada confortable,
Isabel
Isabel+Erill+AlbajÃÂÃÂÃÂés | 14-12-2007 - 13:28:32 GMT 1 #
Isart l'adreça de casa és: carrer Major, 85 i el més important el codi postal 17853.
I ara després del que ens dius t'aconsellaria que ens deixessis estar amb tu. Aquests dies de Nadal ens ho podriem organitzar per venir-te a veure,m'ho va proposar el teu pare, jo en principi no ho volia, volia que hi vingués ell, tot sol, no sé el que ell et va escriure, però me'n vaig adonar que aixó t'habia agradat, a vegades he pensat que li vaig prendre molt d'espai a ell, en la relació que haurieu pogut tenir, però aixó no cal que sigui cap caboria ni teva ni meva ni de ningú.
Bueno no et dic res més, o sí, aquest matí m'he despertat pensant,tan sols fa uns moments sentia que la meva vida no calia ser viscuda més temps, aquests sentiments me'ls provoca aquest trastorn depressiu, però m'esgarrapo a las pedres del pou, poquet a poquet, si cal sentint dolor.
Diuen que la vida s'ha de sentir amb tota la seva intensitat.M'he deixat cuidar, la Isabel ha fet força part d'aquest paper, estic plorant peró alhora em reconforta saber que els hi puc dir aixó als que estimo.
adeu 1 petó de la Mar i de la iaia. =)
i meu també,
de par de ::
Cristina.
cristina+erill | 15-12-2007 - 11:27:59 GMT 1 #
Soc molt despiste,l'adreça de l¡Isart és: via.ten.specchia,16
(co caritas) Ostuni 72017 Brindisi (heu vist o llegit, el pont de Madison? Faig broma perque fa poc vaig veure la película i se'n parlava d'aquesta ciutat)
cristina+erill | 16-12-2007 - 22:58:47 GMT 1 #
Hola! dilluns 24 arrribem a Roma a les 16,20 l'Adrià, l'Heura,
la Mar,el papa i jo.
cristina+erill | 16-12-2007 - 23:57:19 GMT 1 #
a Rome Ciampino
cristina+erill | 16-12-2007 - 23:58:54 GMT 1 #
Hola Isart,
Sóc la Carme, la mare de la Nagore.
Ke tal la vida petardillo?? Ja veig que has agafat un camí diferent al que ens marquen. Ningú ha de fer cap crítica dels teus actes ni has d'avergonyrte de resssss. Ha estat la teva decisió. Ja m'agradaria a mi tenir el teu valor ... i poder passar d'aquesta merda de societat.
No t'animo a que continues així. De fet, és una etapa i potser més endavant veus les coses d'una altra manera.El més important és que tu siguis feliç.
Ke paseu bons dies i cuida a la "mama"
Petons a tota la familia
carme | 21-12-2007 - 19:35:43 GMT 1 #