karduuuuuuuuuuu!

Barcelona. septembre del 2004.
Despres d'un any i 3 mesos en viatge, torno a ser a casa...a casa la iaia i el iaio i la LLuiseta.
Manquen pocs dies per cap d'any, i la festa promet, aixi despres d'un poc de repos, encaro els carrers de barcelona amb la guitarra. En concret del centre, on reposen tranquils els turistes. La cosa resulta un poc mes complicada que a Cadiz, Granada, o Madrid. A part que les terrarses estan molt mes explotades, i els turistes, un poc farts, del musics, mendicants, clowns, acrobates... que no els deixen ni 5 min de repos, i em d'afegir que als music els es prohibit tocar qualsebol instrument, en tot el centre de la ciutat, podent tansols disposar d'alguns punts oferts per l'ajuntament. Aixi que mentres toques, vigiles de reull que no t'enxampin, i et confinsquin la guitarra(la prohibicio de tocar no tansols es per els que es busquen la vida, tohom, del mes petit al mes gran(en teoria), te prohibit tocar un instrument qualsia en tot el centre).
De totes maneres, a Barcelona hi ha molts mes llocs on tocar, i reunir, quatre cuartos, almens fa tres anys, no erea gaire complicat.
Aixi que arribat el cap d'any, no em mancaven -los dineros-, para la fiesta, osea la mandanga, i en concreto, las pastis...

Les pastis, la anfetamina, l'extasis, si es mescla amb l'alcohol pot crear subnolencia, pero aixi a les discos, tots van amb la botella d'aigua, i en algunes fins i tot tenen les aixetes tancades perque la gent no s'oblidi de comprar-la. De totes maneres, bebent, no necessariament s'ha d'entrar en fase subnolencia.
Per exemple, jo mateix, en tres mesos, gairebe mai entrava en fase de subnolencia. En canvi, des de que arribo a Barcelona, gairebe sempre en algun moment de la nit, entro en aquesta fase. Per què, si bec igual o menys que a Granada? Potser, el fet de no haver-me de preocupar per on dormir, on deixar les coses, la mitxilla, la guitarra, els calers, em permetien conectar el pilot automatic i entrar en estat de somnolencia.

Despres d'any nou, fem cap a Argelaguer, per un parell o tres de mesos. Ja no haig de buscar-me la vida, tenim la mama. Deixo de beure entre setmana, per sentar-me 24 hores dabant l'ordenador, entre marcians i ties en pilotes, mentres em fumo la marihuana de l'Adria. I el cap de setmana, conecto el pilot automatic, de festa, i aixi els diumenges, deixo la realitat virtual per unes hores, mentres follo amb una mossa de carn i ossos.

I res, dit i fet, un parell de mesos mes tard, abans de que s'emenpassi la pantalla, retorno a barcelona, primer a casa la iaia i despres a la ocupa d'una amiga.
Tornem a buscar-nos la vida, tots els dies, entre glop i glop de cerveza, i aviat a caseta, fins al divendres, quan sortim de festa. Parlo en plural perque aquestes altures a les nits de festa gairebe sempre som dos, jo i el subnambul. Que mica en mica vaig anant arraconant, i juguem una estona cada d'un.
A nivells practics, a Barcelona no hi vaig mai a la menssa, anant a reciclar al mercat del barri una vegada la setmana en fem mes que sufucient. Podria comprar el menjar, que s'en compra(tot allo que no podem conseguir recliclant), pero perque deixar que es perdi tot aquell menjar, que si algu no pren, es perdra?

be... familia.
Bon cap de setmana.
caio!