carta
He rebut la vostra carta, mama, les teves poesies...crec que haure de fer un curs, per entendre-les, de totes maneres, no hi estic acostumat a la pasciencia de llegir poesia, i tansols els hi he donat una ullada.
Al gitano gran: Quina sopresa, tenir una carta teva entre les mans, al initzi pensava que era de la mama o de l'Adria, t'animo a robar-li al temps, uns minuts per seguir escrivint-me. I el mateix, l'hi dic, a qui m'escolti o qui em llegeixi...
I segueixo amb tu, papa. Em demanes un numero de telefon on poder-me trucar. Per telefon o cara cara sentin-nos la veu, sempre serem pare i fill, o mare i fill, en canvi darrera un escrit, es mes facil, botar tal prejudici, i trobar-se al davant de la persona que es el pare, la mare o el fill.
Meneame
del.icio.us
sOC LA IAIA , HOLA CARINYO, ESTIC MOLT CONTENTA DE QUE ESCRIGUIS TAN SOVINT.jO ESTIC MOLT CONTENTA D'ESTAR A CASA TEVA I ARA ANIREM A COMPRAR.jA HO SAPS QUE LA MONTSERRAT ESPERA UN ALTRE NET? jA EN SERAN 17, UN BON NUMERO, JA CAL QUE EM PREPARI PER ELS REIS !!!!COM QUE SOC LA IAIA
PUC DEMANAR LA LLUNA...
Bueno ara soc la mama,de veritat que abans era la iaia.Ja em trobo més be. Ets molt valent d'encarar d'aquesta manera part d'una història passada,dic part perque segur que entre mig n'hi han moltes altres.
La Montserrat em va explicar, no sé si faig be se dir-t'ho el que va pasar amb aquell noi del poble de Malaga"El Burgo". En el teu recorregut
això està més enrrera, no sé perque no t'ho he dit abans? potser per no ferir-te?
T'envio la visió de la lluna d'aquesta mitjanit passada, era minvant i molt maca, l'he vist entre somni i somni.
cristina+erill | 04-12-2007 - 17:19:16 GMT 1 #