karduuuuuuuuuuu!

Uf...es un pel d'hora, acostumo a aixecar-me aviat, ja que l'unica llum que tinc, es a piles(carregables), i aviat em canso de llegir sota la seva llum, a la vora del foc o sota els llençols.
Divendres, no? no se si us pasa, que quan teniu una rutina quasi identica cada dia, aquests passen que no ten dones compte. Fa un mes i mig, la biliotecaria s'em reia de mi quan li preguntava per les vacances de nadal, quan ja el tenim aqui.

Be...on erem...amb la guitarra, la meva nova companya d'aventures, que em donara la ma, per llençar-me al vuit.
Som Garanada, a finals de septembre, i les terrases del restaurants son plenes tansols els caps de setmana, aixi que el meu nivell de vida, -desciende- fins a 10 o 15 eures al dia, aixi que tornem de nou al carrer, i al mengador de la caritas.
Tinc un nou company, a l'hora de buscar-me la vida. Ens situem en un dels carrers centric de la ciutat, i mentres jo toco la guitarra i canto, ell convens els vianants per que colavorin amb la causa, cosa que fa amb gran maestria.

Ja a Cadiz, em dono conte. La guitarra es converteix en un pont entre la gent i jo, el meu aparell socialitzable, si estem en un grup -yo estoy en la sombra- fins que no prenc la guitarra. S'obre la porta i entro jo. Es com sortir a la pissarra i despullar-me, una vega fet, tornar-me a vestir requereix el seu temps.
Pero hi ha alguna cosa que no va, no m'acabo de despullar del tot, o potser mostro una nuesa que no es la meva...m'en dona compte, quan toco amb altre gent, i sobretot a Granada, quan inicio a improvisar, llençant-me al vuit.
Per moments ja no interpreto cançons, sino que les visc i les creo en el moment, inmers en el present, confrotant una mirada o un sentiment, alie o propi.
Pero per desgracia aquets moements, son pocs, i la major part del temps continuo interpretant cançons, de mala manera a estones, perque m'estic estafant a mi mateix i als altres. No dic, que no estigui be, interpretar, avui en dia, m'agrada agafar una canço en anarme'n amb ella ben lluny, sobretot, si algu m'acompamnya en aquest viatge, pero primer de tot, m'agradaria aterrar, vuidar l'equipatge, enssenyar les cartes, perque aquest viatge, no sigui una fugida.

be...familia, bon cap de setmana.