karduuuuuuuuuuu!

En un parell, de dies ja tornava a tenir una motxilla, roba i una manta per cobrir-me a les nits, s'acostava l'estiu i a Cadiz no feia gens de fred, de totes formes.Vist que m'havien fotut els malabars, em vaig desentendre de l'idea. Hagues pogut trobar-ne uns altres o construir-los jo mateix... pero em vaig decidir per buscar una altre forma per buscar-me la vida.
La priera cosa... -tu, seu a terra, i no fotis res, allargala ma, i a esperar... 1 hora mes tard, vaig desitir, no anava amb mi, anava masa arreglat, la gent...no se, crec que allo que vaig fer, va ser mes per posar-me en la pell dels qui no tenen res mes a fer, que sentar-se a terra i esperar.
Aixi que al dia seguent despres de convencer el comerciant d'una bitga per que em fies el que costaven una bossa de globus, começava el negoci dels globus amb formes, gossos, flors, espases...

Un parell de setmanes enrrera en el temps, el Ramon, l' Eva, l'Aina i el Guillem, eren a Cadiz, per fer una visita a un amics seus que vivien a Puerto Santa Madria, a 5 km de Cadiz, i al seu estimat nevot.
Com que vaig tenir la sort de esser informat de la seva visita, els vaig dir que amb ells, portissin la guitarra, que tenia oblidad a casa la mama. Per buscar-me la vida amb ella? no ho recordo, potser si, pero abans havia de perdre la por a cantar en Public.

Va ser, despres d'una hora o dos, en veure que el negoci de globus, no tirava gaire be, que amb l'ajud d'un company d'hotel(plya cadiz)(una aregenti que es dedicava a l'artesania), que vaig trobar el valor per assaltar els turistes, que geien placidament, en la terrasa d'un restaurant.
Crec que ens van donar dos o tres euros, pero havien estat tansols 3 minuts...el mateix que en una hora venent globus, i a part tocar era molt mes emocionant, i divertit... i haviem estat el desastre dels desatres, jo cantava, que apenes s'em sentia, i ell pasava la gorra de mala manera. Al cap d'un parell d'hores, tornava a provar sort amb un altre company, que per fer una descripcio rapida, dire que era la copia de Voris Izaguire. Dos hores mes tard del inici del nostre recital per les terrases de Cadiz, haviem recollit 80 euros, la gent es divertia, jo cantant amb un fil de veu, tot timit, i el Rafa al meu costat, cantant o fent veure que cantava, "to echa pa lante".

I el dinero llego, si, potser feia caritat, no ho se, pero la gent, ens omplia les butxaques. A la caritas, on soliem anar a menjar, tant jo com en Rafa, ja no hi anavem, podia anar al restaurant si volia, i tenia un pis(10 euros al dia), on podia cuinar.
Un dia que em troava sol, vaig encoratjar-me per encarar tot sol una terraça, i no se perque, potser estava enrrabiat, potser la mancança del meu company, que em demanaba donar mes de mi mateix, em va robar la veu, convertint aquell fil de veu,en un torrent desbordat. ah, quina goia, cullons! cantar botant fora tota la rabia, sumat a el confrontar un public, esdevenia un esport d'aventura, on l'adrenalia, transpirava per cada espora del meu cos.

continuo, dema.