karduuuuuuuuuuu!

-no, seria molt facil viure aixi com visc(sense un treball remunerable), i de tant en tant parar la ma i dir: mamaaaaaaaaaaaaaa! dame arago!.
-llavors, com te la campes per sobreviure?
la teca, l'aliment, el civo, las papas...

1. reciclant: cio è, recollint, tot allo que el comerciant, abandona, o per que en te massa, o esta per caducar, o perque te mal aspecte i no es pot vendre.
2. No pagant un lloger: cio è, trobar una casa abandonada o oblidada, i arreglar-la, per poder-hi viure.
3. La caritas: cio è, mensa(restaurant gratis), roba, ducha, productes primaris(sal, sucre, llet, pasta, arros...)

D'aproximadament 4 anys, que no troballo, d'aleshores, que paro le ma, a vegades cantant(amb mes o menys plaer), altre vegades, entrant a les carites de espanya, inglaterra i Italia.

Al principi dels principis, tenia la mama, que m'agafava la ma, i m'he la omplia de "cuartus", i jo deixava fer, fins fara 2 anys, que vaig dir, prou.

Inicio a tocar la guitarra,pels carrers, ara fara 4 anys, a Cadiz. Aleshores, feia messos que vivia, sin un duro, primer a Sevilla, i despres a Cadiz. Pero tornem mes enrrera.

Em trobava a Jerez de la frontera, despres dels carnabals de Cadiz, meditant a dins la tenda de campanya, i recuperant forces... alli vaig decidir, anar a un restaurant, i gastar els ultims 15 euros que em restaven dins la tarjeta de credit, acabat el banquet, em desfaria de la tarjeta de credit, dient ciao, al calers, que de tant en tant, m'enviava la mama.
Volia viure una temporada sense un duro, sense tocar una moneda... sabia mes o menys que aixo era posible, perque sabia el que era reciclar, i havia sentit a parlar de la caritas.
Aixi, que vaig prendre la bici(alehores viajaba en bici, i venia de barcelona, vordejant tota la costa fins a Granada, despres, per montanya, Cordoba, Malaga i Cadiz), i em vaig encaminar cap a Sevilla, pasat els primers, 40 o 50, km, sense menjar res, en un petit poble, mort de fam, vaig trucar a la porta de l'Ajuntament, que em van sennyalar, la porta de l'esglesia. Alla em van donar menjar i un ticket per un mos en un restaurant.
A sevilla, em vaig especialitzar en el reciclatge... prenia la bici, amb les alforges vuides, cada divendres, sobretot, que era, quan els supermercats llençaven la teca, despres de tencar el negoci.
En alguns llocs, en donaben les boses, i les obriem per extreure allo que ens servia, per llençar la resta al contenedor, i en d'altres, haviem d'esperar a que llencessin les coses(perque el treballador, tenia prohibit donar-nos el menjar), per fotrens dins el contedor i fer "la spesa".

Despres de 6 o 7 mesos, sense calers, a Cadiz, vaig dir, -s'ha acabat tu... Feia temps que practicaba amb els malabars, i estaba ja esperant el dia per começar a buscar-me la vida, cio è, fer quaulsebol cosa al carrer, per que em donesin cuartos, quan un dia, despres d'una noche loca, en la playa(aleshores viviem un grup, a la platja)em desperto, que m'han robat tot, la motxilla, i els malabars.

Si esta comode, en part, quan t'han fotut tot, primer, la bici a Sevilla, i ara la resta a Cadiz, i et trobes, con lo puesto, ja no t'has de preocupar, per si et roben o et deixen de robar, cosa que visquen a l'intemperie, acostumava a fer.

*continuo escrivint despres, familia.