divendres
Pateixo per tu , per aixó que dius dels dubtes; jo soc un exemple en viu d'on aquests poden portar, o potser no tinc raó.(cristina)
que vols dir?que si poguesis, tornar enrrera, viuries sense dubtes, o sense que aquests, et tinguessin esclavitzada, coacionada, acojonada, blocada...?
Tinc un desig per a mi, no, no et pensis que és el de sempre, aquest cop sols demano a la vida que em dongui ganes d'enmotllar-me entre els seus braços. Perdona si et faig mal al sincerar-me així. (cristina)
emotllar-me entre els meus braços o els braços de la vida?
no se si conec el significat de emmotllar-me.
prefereixo la veritat, "anche duela", a que em tinguin "acontentat" amb la mentida.
Meneame
del.icio.us
No crec que hagi dit cap mentida, la veritat és que per un temps, encara no sé perquè, el meu cos va començar a sentir angoixa i aquesta m'ha portat a una depressió, Fine ara ho he anat encarant a un objectiu: trencar una clova i que la por a fer-ho era la que em frenava.Ara quan dic que la vida m'enmotlli en els seus braços vull dir que aquesta m'agafi ben fort.Motllo_enmotllar( no sé perque ho he dit així).
Segurament tot deu ser molt més senzill....t'envio un altre petó que voli i voli i un poema del Gustavo Adolfo
Los suspiros son aire i van al aire
las lágrimas son agua i van al mar
Cuando un amor se olvida.
sabes tu donse va?
També aquest, d'en Machado:
Caminante no hay camino,
se hace camino al andar.
y al volver la vista atras
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estrellas en el mar.
(els he escrit de memòria....)
cristina+erill | 23-11-2007 - 19:44:32 GMT 1 #